Davant l'augment dels mercats energètics provocats pels atacs de represàlia de l'Iran a la infraestructura del golf Pèrsic-després de l'atac d'Israel dimecres al seu jaciment de gas natural més gran-, el president Donald Trump va intentar restablir la calma. Va recórrer a les xarxes socials per afirmar que els EUA no tenien coneixement previ dels plans d'Israel, alhora que va advertir a l'Iran que més represàlies podrien convidar a atacar directament els nord-americans.
Tanmateix, aquesta narració es va contradir ràpidament. Poques hores abans, fonts familiaritzades amb la coordinació van dir als periodistes de Washington que, tot i que els EUA no van participar militarment, havien estat totalment informats sobre l'operació. Mentrestant, els funcionaris israelians van insistir que Trump no només era conscient, sinó que havia exercit una influència significativa en la selecció d'objectius durant tot el conflicte.
Aquests missatges contradictoris-l'última incoherència en una guerra que ja s'ha cobrat milers de vides i ha desestabilitzat l'economia global-no van servir més que per inquietar encara més els mercats.
Trump es troba ara davant d'un dilema familiar creat per ell mateix: una presa estratègica a l'Orient Mitjà. Està lluitant per conciliar dos objectius cada cop més incompatibles: aconseguir la victòria total contra l'Iran alhora que s'evita danys catastròfics a-a llarg termini a la infraestructura energètica que podrien paralitzar l'economia global durant anys.
Fins ara, els intents del president d'aprofitar les eines disponibles per limitar les conseqüències han tingut un èxit limitat. El seu enfocament ha alienat els aliats clau i no ha pogut tranquil·litzar els votants nord-americans que l'han escollit amb promeses d'evitar els enreves amb l'estranger i de mantenir els preus de l'energia baixos-amb menys de vuit mesos perquè tornin a les urnes.